“Romeva y el Grupo Verde Europeo.”

Me ha sorprendido que determinadas voces dentro de IU nos acusen de desleales por la incorporación de Raül Romeva al grupo Verde del Parlamento Europeo. De deslealtad, ninguna. Ya desde el primer momento que empezaron las negociaciones con IU para revalidar la candidatura IU-ICV para las elecciones del pasado 7 de junio, quedó bien claro por parte de ICV que en el único grupo que podía ir Romeva –de salir elegido- era el grupo Verde, su espacio natural dada la condición de ICV de partido miembro del Partido Verde Europeo. Como entendíamos que a Willy Meyer le correspondía el de la Izquierda Unitaria Europea, de la que IU es socio.La única posibilidad de haber podido compartir grupo, hubiera sido que el grupo Verde Europeo y el grupo de la Izquierda Unitaria Europea hubieran decidido constituir un nuevo grupo verde y de izquierdas, cosa hoy por hoy imposible pero que es uno de nuestros grandes objetivos políticos en el P.E.

En todo momento, desde ICV dejamos claro que no pensábamos cambiar nuestro proyecto político de la Izquierda Verde por la obtención de un escaño. Al final, el sentido político prevaleció y pudimos cerrar el acuerdo. Para ello, firmamos un protocolo que IU necesitaba para su gestión interna del acuerdo.

Un pacto que ha resultado positivo para ambas partes y que nos debe permitir afrontar esta nueva legislatura europea, tan complicada por la crisis y por la amplia mayoría de derechas presentes en el P.E. con un doble objetivo;

El primero, garantizar una real y estable coordinación de los dos eurodiputados elegidos en la candidatura IU-ICV, coordinación hasta hoy inexistente.

El segundo, desarrollar un trabajo transversal entre los grupos de izquierdas y verde del P.E. para ser más fuertes y útiles en la defensa de los valores sociales y ambientales en las políticas comunitarias.

“Eleccions Europees. Valoració dels resultats.”

L’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del passat 7 de juny es poden resumir en dos elements: alta abstenció i creixement electoral de la dreta. D’aquestes eleccions surt un Parlament Europeu menys representatiu i més dretà. Se’ns complica l’escenari europeu, tant com políticament com institucional. Tot fa pensar que Durao Barroso repetirà com a president de la Comissió i que les politiques comunitàries s’orientaran en un sentit més neoliberal.

Anem a l’inrevés dels Estats Units. Allà cau l’administració Bush i s’obre una nova etapa amb Barak Obama i a la UE surten escollits més eurodiputats de la dreta, extrema dreta i euroescèptics. La resposta a la crisi econòmica, el paper d’Europa en la propera Cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic a finals d’any, el manteniment dels compromisos de la Unió amb els “Objectius del Mil·lenni per la eradicació de la pobresa” o el desenvolupament del Tractat de Lisboa -si finalment és ratificat- són, entre molts altres reptes de primer ordre, en els que caldrà donar la batalla si volem impedir una gestió conservadora i neoliberal dels mateixos. Una batalla que no pot ser només parlamentària -estem en minoria- si no de fortes mobilitzacions socials. La realitat és que estem obligats a fer més pedagogia d’Europa si volem comptar amb la gent, per fer front a les politiques de dretes en uns moments tan delicats com els que estem vivint.

Per què tanta abstenció i el triomf de la dreta en la quasi totalitat de països de la UE? Més enllà de les causes domèstiques de cada estat, crec que hi han dos extrapolaves a tota la UE. La primera és el distanciament cap a una Unió inaprehensible pel ciutadà i de la que en aquest darrer període arriben decisions polèmiques (65h, Bolkenstein…). La segona és el fracàs d’una socialdemocràcia europea sense un model propi i que aposta per un centrisme polític que l’anul·la. És simptomàtic el creixement o manteniment electoral dels grups situats a l’esquerra del socialista, com el nostre dels Vers europeus. És evident que la renúncia a l’eix dreta/esquerra ha estat letal per als socialistes.

Després d’una penosa campanya, on s’ha parlat de tot menys d’Europa, a Espanya ha guanyat el PP o millor dit ha perdut el PSOE. La crisi ha passat factura al govern Zapatero. Els resultats fan més evident que el govern del PSOE haurà de prendre partit en les seves aliances, que és com dir en l’orientació de les seves polítiques. Rodríguez Zapatero ja no té marge ni per la improvisació ni per la indefinició. Per poder aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2010 haurà de prendre decisions, la primera resoldre el nou sistema de finançament autonòmic.

A Catalunya, els tres partits de govern hem retrocedit uns menys i altres més. Un senyal preocupant que ens ha de fer reaccionar com a govern i com a partits. Per molt que CiU es vegi ja guanyadora, queda molt partit a jugar. Cal reaccionar i ràpid. La proposta de Saura d’obrir un període de reflexió és la més encertada. Hem de decidir entre tots quin final de legislatura volem i quin balanç de govern volem presentar.

ICV perd 1’1% de vot respecte el 2004. Ens situem en el 6’1% i amb el Raül Romeva que repeteix com eurodiputat. Comparant les municipals 03 amb les del 07, generals 04/08 i Europees 04/09 perdem al voltant d’un punt en totes elles respecte les anteriors. Lo positiu és que consolidem un terra electoral significatiu. Lo negatiu; el retrocés. Que el Raül repeteixi com eurodiputat ens col·loca en millors condicions per prendre les decisions que calguin per afrontar aquest descens i col·locar-nos en la millor situació de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

“El vot a Raül Romeva.”

Un diari titulava ahir que l’escó de Raül Romeva ballava, i és cert. No està al 100% garantit que Raül surti escollit. Seria una greu injustícia que un eurodiputat que ha treballat tant i amb tanta coherència no surti elegit per pocs vots. Però a vegades aquestes coses passen, i ho volem evitar.

Cal mobilitzar-nos

“Una nova incineradora a Vallcarca?.”

Llegeixo en un diari, que hi ha un preacord per construir una nova incineradora, i que s’ha posposat la seva aprovació pel mes de juliol, amb motiu de la campanya electoral de les Europees. Doncs no, no hi ha cap preacord. El que sí que hi ha és la nostra oposició clara i ferma a construir una nova incineradora.

No entenc quin interès pugin tenir alguns, en el PSC, d’anar filtrant qüestions polèmiques no consensuades. Ho trobo deslleial institucionalment parlant i políticament estúpid. Van afegint problemes i donant carnassa a l’oposició. Espero que algú aturi aquesta dinàmica tan absurda i negativa, que només es pot entendre pel malestar dins de sectors del PSC a l’haver de renunciar a despropòsits, com les 125000 noves hectàrees de regadius, a haver de dir que sí als soterraments de la MAT -si els governs espanyol i francès la fan- a acotar noves carreteres al seu impacte ambiental, a renunciar al traçat del Cuarto Cinturón i apostar per la ronda del Vallès, evidentment a la incineradora i altres qüestions.

Un malestar palès com expressen aquestes filtracions de propostes que després no es realitzen, fruit d’una percepció de la política de coalició com la recerca del pols continu i no del consens raonable i possible.

“Certificats de catalanitat”.

El govern de la Generalitat està preparant un projecte de Llei “d’acollida d’immigrants”. En ell es contempla que tots aquells que segueixin un curset voluntari i gratuït de català, inserció laboral i marc legal, rebran una acreditació que pugui facilitar la seva regularització. ICV esta d’acord amb aquesta proposta.

Amb el que estarem radicalment en contra, és amb res que tingui a veure amb els certificats de catalanitat que demana CiU. Atès que no existeix ni existirà mai cap patró universal de què vol dir “catalanitat”, el millor que es pot fer des de la política és crear les condicions de tot ordre per a que cada un, vingui d’on vingui, per sí mateix es pugui sentir ciutadà de Catalunya.

Estarem molt atens en la tramitació de la llei perquè no es desvirtuï la proposta inicial del govern.

“El vot útil. Europees-09.”

En tota campanya electoral apareix el reclam del vot útil llançat pels grans partits. En aquestes europees, en una primera part del debat de TV3 -no se si pactada entre ells- del passat divendres 29 de maig, els candidats del PSC i del PP es varen esforçar per demostrar la utilitat de votar als partits dels dos grans grups de l’Eurocambra;  el PSE i PPE.

És evident que PPE i PSE són els dos grups majoritaris i que la seva utilitat és irrefutable per guanyar votacions. La pregunta és: per guanyar quins tipus de votacions? Si és per defensar els drets del immigrants, la utilitat del PP i PSC és nul·la. Si és per defensar drets socials, la utilitat del PP és zero i del PSC escassa. Si és per defensar l’encaix de Catalunya Europa la utilitat del PP és de menys zero i el PSC tampoc destaca massa.

I així podríem fer un ampli recorregut, fins arribar a la conclusió de que les utilitats van segons siguin les polítiques defensades.

“Europees-09. Eslògans de campanya.”

Vistos els eslògans dels 5 partits amb representació parlamentaria, és evident que el millor és el nostre “crisi de dretes, solucions d’esquerres”. És un eslògan que transmet un missatge propi i té la virtut de condensar en poques paraules un diagnòstic del principal problema de l’agenda política; la crisi. Responsabilitza la dreta de la mateixa i proposa un tractament; solucions d’esquerres. Felicitats a l’equip de campanya!.

El de CiU, “Ara” no diu res i serveix per a qualsevol contesa electoral. La veritat és que l’equip de campanya convergent no s’ha trencat massa el cap per trobar l’eslògan. Deuen donar poca importància a la campanya europea, o bé els motiva poc el candidat Tremosa.

El PSC tampoc s’ha esforçat massa, ens ofereixen una adaptació de l’eslògan utilitzat a les darreres generals. Té gracia que per tal de no embolicar-se amb el seu amic Sarkozy,  col·loquin a la foto l‘expresident Chirac. Cosetes dels socialistes.

ERC, que sol fer bones campanyes, tampoc s’hi mata; “Pròxima estació, Europa” no és massa suggerent. A no ser que la “pròxima estació” sigui el fil conductor de les properes campanyes, “pròxima estació, Barcelona”, “pròxima estació, Madrid” i en cas de les municipals  tan sols cal afegir el nom de la localitat. Un eslògan anodí però pràctic.

El PPC, no té eslògan, és el de la campanya central de Mayor Oreja. El seu eslògan, “Ahora soluciones”, tampoc passarà a la historia de la comunicació política. L’únic que crida l’atenció és la coincidència entre el “ahora” del PP i el “ara” de CiU. Sembla que l’única diferència que tenen els dos partits de dretes sigui la lingüística.

El millor, el nostre.

“Els ajuts de la Generalitat al sector de l’Automoció.”

No puc entendre com es pot aprovar un pla d’ajut al sector de l’automoció, que permeti rebre subvencions a cotxes cars i que contaminen. Reprodueixo els arguments d’ICV per rebutjar part d’aquestes mesures.

 ARGUMENTARI D’ICV SOBRE L’ADHESIÓ DE CATALUNYA AL PLA 2000 E DEL GOVERN CENTRAL

EL PLA AUTOCAT’09

 La formulació de la proposta del Pla Autocat està orientada al paquet de mesures del Govern català per fer front a la crisi econòmica i a l’acompliment dels objectius ambientals fixats per la Unió Europea (que inclouen reduir en un 20% l’any 2020 les emissions de gasos responsables de l’escalfament del planeta respecte al seu nivell del 1990)

 ARGUMENTARI AMBIENTAL

 Primer: NO S’HA D’AMPLIAR A VEHICLES AMB EMISSIONS >149 grCO2/Km PER TAL D’APROFITAR L’OPORTUNITAT DE SEGUIR ACOSTANT-NOS AL FUTUR ESTÀNDAR AMBIENTAL EUROPEU

 1.      La política del Govern català en matèria de desenvolupament sostenible i mitigació del canvi climàtic ja està traçada, no s’ha d’empitjorar, i no ha d’anar per darrera de l’establerta pel Govern central.

 -El Pla de Mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 contempla entre les actuacions del programa per a la reducció d’emissions al transport i la mobilitat, subvencions per a la compra de vehicles eficients.

 Són vehicles eficients els que incorporen noves tecnologies  i nous combustibles que permeten millorar la seva eficiència energètica  i diversifiquen les fonts energètiques.

-El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 revisat es proposa la implantació ràpida de vehicles més eficients i més respectuosos amb l’entorn pel que es proposa potenciar la compra per part del ciutadà de vehicles eficients de baix consum, de vehicles híbrids o elèctrics, que ja són una realitat en el mercat.

-L’impost de matriculació a Espanya ja va iniciar una política favorable a la compra de vehicles amb menys emissions deixant exempts els de menys 120 grCO2/Km, i al tipus més baix del 4,75% els vehicles entre 120 i 160. 

 -El Pla  2000 E, del Govern central, està acotat a turismes fins a 149gr CO2/Km ( i 160 en el cas de vehicles comercials lleugers) 

1. 2.      A Catalunya, la política ambiental davant els reptes que comporta el canvi climàtic ha d’alinear-se amb els objectius europeus de sostenibilitat 

• El Reglament Europeu en matèria d’emissions dels  turismes nous fixa l’objectiu de reducció progressiva d’emissions de CO2 pels turismes nous se situa en  l’horitzó de 120 grCO2/km, en el benentès que s’assolirà de manera gradual entre els anys 2012 a 2015. 

Segon: NO S’HA D’AMPLIAR EL PREU MÀXIM DEL VEHICLE DE 30.000 A 50.000, EN CONSIDERAR EL COMPONENT DE POLÍTICA SOCIAL I PROGRESSIVITAT EN ELS AJUTS PÚBLICS 

En un context de crisi econòmica, de destrucció de llocs de treball, i d’augment de les demandes socials, els incentius directes a la compra d’un vehicle (en substitució d’un vehicle per desballestar més contaminant) han d’estar acotats a un preu màxim que sigui “socialment” raonable. 

Augmentar de 30.000 a 50.000 euros  el preu màxim del vehicle comporta incloure models que tot i ser ambientalment òptims (per emissions i eficiència en el consum), corresponen a patrons de consum d’estàndards de renda que no estarien a l’àmbit de la necessitat social d’ajuts públics. 

(segons quadre de l’annex es tractaria d’excloure l’incentiu públic a la compra de vehicles com ara els Audi, BMW o Volvo) 

Tercer: El caràcter conjuntural del Pla per a impulsar la demanda de consum com a motor temporal de recuperació econòmica 

Un pla de caràcter estructural requeriria d’una reflexió més profunda i el seu encaix estratègic en el model econòmic concertat.

Quart: Estudiar la inclusió d’altres criteris per promoure la incentivació de la demanda 

• Incloure la substitució de vehicles  de més de 8 anys ( ara es preveuen 10 anys)
• Encaixar la conjunció del criteri de vehicle baix en emissions i del criteri de consum eficient 

POSICIONAMENT D’ICV . 

ICV davant la situació de crisi econòmica que pateix Catalunya i que afecta especialment al sector de l’automoció comparteix l’objectiu de donar suport al sector de l’automòbil a Catalunya, tal com va expressar en el Congrés Espanyol. 

• ICV aposta per un pla similar al plantejat pel president del Govern Espanyol, Rodríguez Zapatero, dotant d’ajudes a tots aquells models que emetin menys de 150g de CO2 per quilòmetre.
• ICV dóna suport a estendre les ajudes a Catalunya a les motocicletes i a furgonetes, claus per sectors especialment afectats per la crisi com són els autònoms i mitjanes i petites empreses. 
• ICV no comparteix dotar d’ajudes a aquells vehicles que més contaminen (més de 150g de CO2) 
• Els tres cotxes de SEAT (Ibiza, Cordoba i Leon) que més unitats van vendre el 2008 (Un 81% del total: 310.000 respecte als 369.000 de vendes totals) tenen més models (33) que emeten menys de 150g/Km de CO2, per només 13 que emeten més emissions que les proposades per Zapatero. 
• El nou SEAT Ibiza té 17 models que emeten menys de 150g de CO2/Km per només 3 que emeten més de 150g/km. El SEAT Ibiza és el cotxe més venut de SEAT, representa el 50% de les vendes. 
• Mentre les vendes de SEAT van caure 39.000 unitats el 2008 respecte el 2007, el SEAT Ibiza va vendre 18.000 unitats més. 
• Tots els utilitaris de Nissan (Micra, Note, Tiida) tenen models que emeten menys de 150g de CO2 per Km.  
• El Govern català va aprovar el Pla de mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012 per al compliment del Protocol de Kyoto. Reduir les emissions de CO2 és un objectiu de tot el Govern. Alhora el mateix temps cal seguir complint amb el Pla de Millora de qualitat de l’aire de la regió metropolitana.  

ANNEX 1 

Base de dades de cotxes de l’IDAE

(Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía)  

1.         el nombre de cotxes a un paràmetre d’emissions inferior o igual amb 149 grCO₂/km i amb classificació de consum A …..són 113 models

2.         el nombre de cotxes a un paràmetre d’emissions inferior o igual amb 149 grCO₂/km i amb classificació de consum B …..són 279 models 

La línia òptima de subvenció seria  la primera.

Quins models hi trobem amb un preu de venda al públic per sota de 50.000 euros? Diferenciem dos trams, I. fins a 30.000, i II. de més de 30.000 (hi ha un total de 492 versions de vehicles): 

I. Models amb versions < 149 grCO₂/km i classificació A i preu inferior a 30.000 € 

Citroen C4	Fiat Bravo
Ford Cmax	Ford Focus
Honda Civic	Hyundai i30
Peugeot 407	Peugeot 308
Renault Laguna III	Renault Mègane
Renault Clio III	Lancia Delta
Mazda 3	Opel Astra
Kia Cee’d	Kia Rio
Seat Ibiza	Seat Leon
Skoda Fabia	VolKswagen Polo
VolKswagen Golf	VolKswagen Pasasat
VolKswagen Jetta	Toyota Prius
Toyota Corolla

  II. Models amb versions < 149 grCO₂/km i classificació A i preu entre 30.000 € i 50.000 € 

Audi A3	Audi A4
Audi A5	Audi A6
BMW serie 1	BMW serie 3
BMW serie 5	Volvo S-40

 

La opció és escollir si el Govern de Catalunya ha de donar o no ajuts (encara que el pes relatiu sigui baix) per a la compra d’aquests models en l’actual conjuntura de crisi econòmica i ambiental.

“Ronda Vallès/Quart Cinturó.”

Aquests darrers dies, han ant apareixen noticies sobre el possible traçat de la ronda del Vallès abans coneguda com a Quart Cinturó. En alguns mitjans, apareixia el traçat proposat per la Generalitat, i en altres, que es deixava en mans del Ministerio de Fomento la decisió sobre aquesta qüestió. Tanta confusió no és culpa dels periodistes sinó de veus interessades en entorpir un procés, gens fàcil, de negociació de les infraestructures catalanes.

Sobre la ronda del Vallès l’únic acord amb el PSC és el següent:

“Via orbital de Barcelona B-40 (Ronda Vallès).

-Definir les actuacions viàries en l’àmbit de les comarques del Vallès, en el marc d’un programa d’actuacions per a millorar la mobilitat de la segona corona metropolitana, que doni prioritat a l’increment de l’oferta de transport col·lectiu i de mercaderies per ferrocarril.

-Donar continuïtat a la Ronda del Vallès fins a Granollers. La Generalitat proposarà nous traçats alternatius a la proposta avui vigent del ministeri de Foment.

-Potenciar i millorar els ramals d’accés i distribució de trànsits de caràcter local i comarcal que permetin optimitzar la funcionalitat d’aquesta ronda en tot el seu traçat.”

Aquest és el concert literal assolit en la negociació del Pacte Nacional d’Infraestructures. Llegint-lo queden clares dues coses; ni tenim acord sobre el traçat Sabadell- Granollers ni deixem en mans del Ministerio de Fomento la concreció d’aquest recorregut. Hi ha temps per poder arribar a un nou traçat sense que es paralitzi res.

La ronda del Vallès no ha de ser sols un canvi de nom en relació a la proposta del Quart Cinturó, sinó de concepte en termes funcionals i de respecte al territori.La ronda del Vallès ha de resseguir les àrees urbanes (residencials i sobretot industrials) per tal de servir al territori, no pas condicionar la transformació del territori.

Posició aquesta, compartida amb ERC.

“L’anul•lació de la candidatura de “Iniciativa Internacionalista-La Solidaridad entre los Pueblos”.

Provinc d’un partit i d’una cultura política que mai ha donat cap excusa al terrorisme i als seus entorns, però m’ha preocupat molt l’auto del Tribunal Suprem anul·lant la candidatura encapçalada per Alfonso Sastre. Un auto amb 11 vots a favor i el de 5 magistrats en contra. 

Estic en contra d’aquest abús que es fa de la llei de partits polítics. I trobo molt perillós anul·lar candidatures electorals sense demostrar clarament la vinculació de la mateixa amb el terrorisme, que és el mínim que demana la llei de partits. 

Llei que mai he compartit.