“La guerra de la independència o del francès.”

A Espanya, la guerra lliurada 1808-1815 es coneix com “guerra de la independencia”. A Catalunya com a “guerra del francès.” Una nacionalment feliç diferenciació d’una guerra per la historiografia nacionalista, tan patètica com la patriòtica espanyola de la “independència”.

Fins aquí, coses de guerres i patriotismes.

El que ja m’ha alarmat, no és que amb motiu del seu 200 aniversari s`hagin llençat a Espanya -especialment a Madrid- a fer commemoracions patriòtiques, sinó que aquí a Catalunya també. Veure Puigcercós al Bruc per lo del famós timbaler, o assabentar-me que l’ajuntament de Barcelona també organitza la seva pròpia celebració, en la que no falten ni els trabucaires de torn, se’m fa incomprensible. Dec ser un afrancesat.