A Agustí Centelles se li pot dir el Robert Capa català. La diferència amb Robert Capa és que mai ha tingut el reconeixement i la projecció del fotoperiodista nord-americà. Avui, Centelles és noticia perquè els seus fills han venut l’arxiu fotogràfic al Ministeri de Cultura, que el pensa traslladar al “Centro de Documentación de la Memoria Histórica” en que es reconvertirà l’Arxiu de Salamanca.
He escoltat al conseller Tresserras –dolgut- acusar al Ministeri de deslleialtat i als fills d’interessats. Pot ser, no conec el procés.
El que sí se, és que la Generalitat ha tingut 29 anys per fer seu aquest arxiu i per reconèixer la figura i obra del pare del fotoperiodisme català.
És per això que demano humilitat al govern, si realment es volen trobar solucions. Els greuges de la família Centelles i el menysteniment de la seva obra vénen de lluny.
Sóc el primer interessat en que l’arxiu Centelles, que és un gran reportatge de la nostra guerra civil i de la societat catalana, es quedi a Catalunya. Per això demano humilitat i paciència perquè les coses s’han fet molt malament durant molts, molts anys.
On pot estar millor l’obra d’un fotògraf català i militant del PSUC que a Catalunya.
