“Barcelona.”

Barcelona, la principal icona coneguda i reconeguda que té Catalunya a nivell internacional, està sotmesa des de fa temps a una ofensiva político-mediàtica que està fent malbé la seva imatge. Tot fa pensar que determinats interessos per tal de tombar la majoria progressista que sempre ha governat Barcelona, són capaços d’endur-se la ciutat i la seva imatge per endavant. Des de fa mesos, la ciutat de Barcelona es vol reduir als seus problemes. Llegint alguns diaris o escoltant l’opinió de l’oposició municipal,  sembla que Barcelona és una ciutat bruta, perillosa, incívica i decadent. Es projecta una imatge injusta d’una ciutat que té problemes, és evident, però que segueix sent una de les ciutats mes agradables per viure-hi. Afirmació que no és meva, sinó de l’estudi de “Mercociudad” que situa a Barcelona en el primer lloc entre les grans ciutats espanyoles per viure-hi, o l’estudi de la revista “Forbes” que la situa segons un estudi d’opinió com la tercera ciutat mes feliç del món, o el llibre editat per el Times Online que col·loca Barcelona en el 5è lloc a nivell mundial.

Barcelona té problemes, i en algunes zones de la ciutat s’evidencien amb molta claredat, es cert, i calen politiques actives per resoldre’ls com les que fa el govern de la ciutat. Entenc que es pugui criticar l’acció de govern de l’ajuntament de Barcelona. El que no entenc són campanyes sistemàtiques de desprestigi, que acabaran enfonsant la imatge de la ciutat

“Laporta, finançament i miniestadi.”

Ser president del Barça, i més havent guanyat el triplet, dóna molta força mediàtica i lideratge social. En Joan Laporta n’és conscient i té la intel·ligència d’utilitzar un discurs futbolístic serè i constructiu, força diferent a lo habitual entre els presidents de clubs de futbol. Per això es fa estrany que en una qüestió tan delicada i sensible com és l’acord sobre el nou model de finançament, s’hagi llançat a fer unes declaracions tan frívoles com les d’afirmar que: “el país no pot fer el ridícul, però estem a un pas de fer el ridícul, perquè estem mes a prop d’una diputació general que d’un país que vol viure en plenitud…”. M’ha preocupat que el president  del Barça parli en primer lloc de coses de les que no en té ni idea i ho faci amb aquesta irresponsable alegria.

Del que sí entén és de la requalificació del miniestadi. El Barça, com en el seu moment el Real Madrid, intenta un procés purament especulatiu al que el nostre grup a l’Ajuntament de Barcelona s’hi oposa. A Barcelona ja tenim el precedent negatiu de la requalificació del camp de l’Espanyol de Sarrià, a la que també ens hi vàrem haver d’oposar.