Tomasa Cuevas.

S’ha mort Tomasa Cuevas (Guadalajara 1917- Barcelona 2007), militant del PSUC i lluitadora antifeixista. Una dona del 36, compromesa amb les lluites de les classes populars en un període tràgic de la historia de Espanya. Ella no es va arronsar mai. Defensora de la República en front l’aixecament feixista, lluitadora contra el nazi-feixisme en la 2ª guerra mundial i militant clandestina des del primer moment en la lluita antifranquista.

La Tomasa Cuevas va ingressar a les joventuts als 14 anys. El 1934 va patir la primera detenció per protegir un nen, fill de represàliats per la revolució d’Astúries. Acabada la guerra va estar 5 anys a la presó. Desterrada a Barcelona s’afilia al PSUC. El 1945 és novament detinguda i salvatgement torturada. S’exilia a França del 1951 al 1961. El 1969 torna clandestina i treballa per la direcció del PSUC en la més absoluta clandestinitat.

Companya de Miquel Nuñez, nom de guerra “ Saltor”, un dels principals dirigents del partit. Té amb ell una filla, Estrella.

 

Durant la transició la Tomasa, lluny d’acceptar l’atac d’amnèsia col·lectiva que es va donar, es llença a recorre Espanya per recollir els testimonis de les dones que havien, com ella, patit les presons franquistes. Amb l’ajut de Manolo Vazquez Montalban i Teresa Pàmies escriu i edita el llibre “carcel de mujeres y resistencia.”, llibre avui de referència.

 

El 2004 la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi.

L’últim cop que vaig veure la Tomasa Cuevas va ser quan li va concedir el ministre Jesús Caldera la medalla del mèrit al treball, el 8 de març de 2007. En un acte molt emotiu a la residència on ha viscut els darres anys, acompanyada de la seva família i especialment de la seva filla Estrella, rodejada dels seus amics i amigues i companys de lluita i militància, vàrem tornar a gaudir de la Tomasa. En aquell acte amb ministre, consellera i altres autoritats, la Tomasa ens va tornar a mostrar la seva humilitat, el seu fort caràcter acompanyat d’una tendresa que tan sols pot expressar una dona que ha viscut i ha patit el que ella.

Se’ns ha marxat la Tomasa, la trobarem a faltar. El que mai no farem es oblidar-la a ella i a la seva preciosa història de lluita i de compromís. Per sempre, estimarem a una bona dona com va ésser la Tomasa. Descansi en pau.

Anuncios