L’actitud dels sindicats del cos de mossos, en aquestes darrers dies, se’m fa força incomprensible. Entenc i respecto tot conflicte laboral o sindical entre els mossos i el departament d’Interior, fins i tot puc acceptar la pressió que dóna un imminent procés d’eleccions sindicals dins del cos.
El que se’m fa incomprensible és que els representants dels sindicats no tinguin actituds clares i inequívoques sobre els maltractaments denunciats de la comissaria de Les Corts. Més incomprensible se’m fa que el sindicat que va filtrar als mitjans de comunicació, reconegut pels propis mitjans, el vídeo d’aquests fets, es queixi de la mala imatge que ha generat aquesta difusió. I em dol molt que el meu sindicat CCOO no hagi aixecat una veu més potent contra possibles casos de maltractaments.
No puc creure que la investigació d’afers interns, ni la posterior denuncia judicial puguin ser el problema. Tampoc pot ser un problema la separació del servei i suspensió de sou, ja que és una mesura cautelar contemplada al mateix règim disciplinari del cos, per tant no vulnera drets i no afecta en res la presumpció d’innocència. Seran els jutges qui dictaminin la responsabilitat dels fets. Ni tampoc ho és la instal·lació de càmeres de vídeo a les comissaries, recomanació de les Nacions Unides, pensada per protegir tant a la policia de falses denuncies i acusacions com a les persones detingudes de possibles maltractaments. Val a dir que el govern basc fa anys que té instal·lades càmeres a les comissàries, seguint les recomanacions internacionals i no ha creat pas cap polèmica.
Amb tot, aquests són els sindicats presents, i serà amb ells que el Departament d’Interior, mitjançant el diàleg i la concertació, haurà de superar l’actual situació.
Apunts d'en Jordi Guillot 