“Les beatificacions de l’Església catòlica”.

El proper dia 28 d’octubre seran beatificats a Roma, per el papa Benet XVI, 498 catòlics morts a la reraguarda republicana, durant la guerra civil. La majoria d’ells religiosos i religioses. En un país tan sensible sobre les  qüestions que afecten a la guerra civil, com s’està veient en la polèmica desfermada amb la tramitació de la llei de la memòria històrica, aquestes beatificacions han donat que parlar. La meva opinió sobre aquest assumpte es resumeix en tres punts.

Crec, en primer lloc, que l’església catòlica pot beatificar o canonitzar a qui cregui convenient i per les raons que ella consideri. Aquests processos no ens ha d’ofendre als “no creients”, ja que són les seves coses i ells sabran a qui li ho fan i perquè. Aquesta afirmació em serviria per igual si parlés d’altres religions o creences.

Un pas endavant en el camí de la laïcitat, és que la resta de la societat i les seves institucions no girem al voltant de les decisions o opinions de la jerarquia catòlica, agradin més o menys. Els hi fem massa cas. Al cap i a la fi, la quantitat i la qualitat del santoral és responsabilitat exclusiva del Vaticà. I l’impacte que això té sobre la nostra vida quotidiana es més aviat nul.

Una segona qüestió, és si aquesta beatificació massiva és la resposta de la jerarquia integrista, que governa l’església catòlica a Espanya, a la llei de la memòria històrica. Crec que és mes la resposta a tota una legislatura, -la vuitena (2004-2008)- que per primer cop en la història ha començat a col·locar a l’església en el seu lloc.

No podem tampoc ignorar l’onada integrista que sacseja l’església catòlica. Onada que explica que desprès que dos papats, (els de Joan XXIII i Pau VI) es neguessin aquestes beatificacions massives, ara es donin, deixant aquestes beatificacions, el regust d’una església més còmode amb el “glorioso alzamiento nacional” que no pas en la condemna de la dictadura franquista, cosa que encara hores d’ara no ha fet.

La tercera, és que cal assumir d’una vegada, les responsabilitats dels partits que varen donar suport a la 2ª República en la mort de víctimes innocents en la reraguarda republicana.

La sublevació del general Franco és l’origen de tots els mals. El cop militar desballesta tots els ressorts de l’estat i costa un determinat temps recuperar el control de la situació. Per culpa del cop d’estat i en resposta al mateix, es produeix una violència incontrolada en la zona republicana que provoca víctimes innocents. Dic incontrolada per que la República, a diferència del franquisme, mai va institucionalitzar aquesta repressió. Amb tot, la responsabilitat republicana davant d’aquests fets hi és, i com a tal l’hem d’assumir.

Anuncios