“La Casa Gran de Convergència”.

 La reedició del govern progressista a Catalunya ha deixat bloquejat el projecte polític de Convergència Democràtica de Catalunya i el lideratge d’Artur Mas. La seva fugida endavant ha estat aquesta pretesa refundació del catalanisme polític.

L’objectiu d’Artur Mas és del tot impossible per dues raons.

 

La primera és per no entendre que el catalanisme polític és la resultant històrica dels idearis i dels comportaments d’un conjunt plural de forces polítiques que han tingut en comú dos trets: l’objectiu de l’autogovern i primar la obediència catalana. Això que amb els anys ha anat vertebrant un sistema polític català, ho ha fet des de la seva màxima pluralitat tant en l’eix esquerra/    dreta com amb el nacional. Pretendre reduir el catalanisme polític i la seva pluralitat a la experiència convergent -ja que ni Unió Democràtica de Catalunya en vol saber res d’aquesta proposta-, és del tot impossible.

 

La segona raó és que difícilment et pots refundar ni liderar una refundació a pal sec. Només per que et convingui a tu o per sortir-te’n dels teus problemes, no són raons suficients per endegar un procés tan ambiciós. I menys una aposta tan exagerada com aquesta, que vol aplegar al conjunt del catalanisme polític i que porta per títol “La Casa Gran”. Una proposta d’aquest tipus tan sols pot ser viable si expressa una corrent social de fons, que evidentment a Catalunya avui no es manifesta.

 

Crec que ens trobem davant de la típica mala resposta a quan les coses no van massa bé. I les coses avui no els hi van massa bé als convergents. I no em refereixo tant als seus problemes estructurals amb Unió i Duran Lleida, sinó al fet evident de que Convergència pateix una crisi de projecte. Una crisi d’un partit que ha estat incapaç de superar dos fets; la marxa de Pujol i la pèrdua per dos cops consecutius del govern de la Generalitat. CDC ha de redefinir el seu projecte i adequar-lo al postpujolisme i al postgovern. Aquesta necessitat és seva, no del conjunt del catalanisme polític. Seguir intentant aixoplugar entre les seves parets quelcom de tan ampli, plural i complex com és el catalanisme,  serà per Artur Mas un fracàs. Fracàs que ja s’evidencia amb les negatives que ja ha rebut la seva invitació; la primera la dels seus socis de coalició de Unió i a partir d’aquests la negativa de la resta de partits politics.

 

Article publicat a El Debat.cat el 23/11/07

Anuncios