“Dret a decidir i rodalies”.

Segurament, els camins a la independència són diversos i molts d’ells inescrutables. Però el que mai m’hagués imaginat, és que la crisi de rodalies seria una oportunitat per reivindicar la independència, conegut l’escàs interès mostrat fins ara d’aquest món per quelcom de tan quotidià i prosaic com és el servei de rodalies. Bé, les coses canvien, i una pèssima gestió del govern central, titular dels seveis de Renfe les obres del TGV que han afectat greument i llargament al servei de rodalies, han desfermat aquesta nova via “dels retards de Renfe cap a la independència”.

 

Tant se val que el servei de rodalies estigui pendent de traspàs gràcies al nou estatut. O que junt a la responsabilitat principal dels diferents governs de l’estat per la desinversió que ha patit el servei de rodalies, hi hagi la complicitat activa i passiva d’una CiU que va governar 23 anys la Generalitat i va ser decisiva un munt d’anys, tant en governs del PSOE com del PP. És igual, ells vindran també a la manifestació. Total, els convergents també estan pel dret a decidir. Envejo la plataforma pel dret a decidir la seva capacitat d’agitació en la mateixa proporció que lamento l’encarcarament de les esquerres socials i polítiques.

 

Crec que el més raonable és que aquesta mobilització l’haguessin convocat els sindicats, el moviment veïnal, usuaris, etc.. No ha estat així. Ara cal que el proper dia 1 de desembre el seguici social sigui immens per centrar la mobilització en el seu objectiu central que és el d’una xarxa de rodalies adequada i el del seu traspàs a la Generalitat.

Anuncios