“Seat, Nissan i malauradament, altres.”

Amb l’excusa de la crisi, algunes empreses volen aprofitar per endegar estratègies empresarials negatives per als seus treballadors i pels interessos econòmics i industrials de Catalunya. A dia d’avui, els dos casos més significatius són Seat i Nissan.

L’ajust de plantilla de Seat, justificat per la caiguda de les vendes és preocupant, i caldrà estar molt a sobre dels termes reals de l’ajust. Però el que més neguiteja als sindicats i a ICV són els incompliments dels plans industrials pactats en la darrera crisi, per donar una viabilitat i garantir un futur a Seat. Especialment preocupants són dos incompliments; el de disposar de noves games de fabricació i la possibilitat d’obrir nous mercats per Seat. Qüestió aquesta molt limitada pel grup Wolkswagen i que és el veritable handicap de Seat.

 

Nissan ha anunciat l’acomiadament de 1680 treballadors, (un 37’5% del total de la plantilla). Els sindicats han valorat que els acomiadaments són una mesura desproporcionada per afrontar una situació de mercat molt concreta i que s’està posant en perill el futur de l’empresa. Els mateixos sindicats alerten que l’expedient de Nissan pot tenir com efecte, que al voltant de 4000 treballadors de l’industria auxiliar i de proveïdors, vagin també al carrer.

 

El sector de l’automoció a Catalunya i a Espanya és un sector madur. Fonamental en moltes qüestions estratègiques per a la nostra economia; ocupació, teixit industrial, I+D+I, exportacions…No defensar-lo amb ungles i dents, com fan altres governs europeus amb els seus, seria d’un papanatisme neoliberal imperdonable. Un papanatisme neoliberal que va practicar en escreix Jordi Pujol quan afirmava que la millor política industrial és aquella que no existeix. El landër de la Baixa Sajonia, al revés que CiU, va aprofitar tots els moments en els que Wolkswagen tenia problemes per intercanviar ajuts per accions, i avui tenen al voltant del 20% de les accions del grup. La capacitat que avui té aquest landër per defensar els seus interessos davant de la multinacional, són evidents.

 

El govern d’Entesa ha d’actuar diferent. Cal la màxima fermesa per defensar els llocs de treball i el teixit industrial propis. I cal exigir al govern de l’estat, que actuï també amb decisió. Com a mínim amb la mateixa decisió que estan actuant Merkel i Sarkozy.Des d’ICV serem exigents, tant en el govern de la Generalitat com davant del govern de Madrid per evitar que, un cop més, les multinacionals i els seus interessos passin per sobre dels interessos de país i del drets dels treballadors i treballadores.

 

Anuncios