“Les dos grans prioritats d’ICV, ara.”

El passat 24 de gener vàrem realitzar la primera reunió del Consell Nacional, desprès de la 9ª Assemblea Nacional. Mal dia, per l’alarma dels forts vents que van provocar, a mig matí, la tragèdia del poliesportiu de Sant Boi, amb 4 criatures mortes i alguns ferits.

Tota la meva solidaritat a les famílies de les víctimes.

Vam fer un bon debat en el Consell. Va ajudar força el document que va presentar Joan Saura, que recollia els principals punts d’anàlisi i anava acompanyat de propostes clares de treball.

Per a mi hi ha dos grans preocupacions centrals a las que hem de donar resposta.

La primera és la crisi econòmica. L’economia i l’ocupació estan en caiguda lliure. Es parla de més de 1200 persones que van a l’atur cada dia a Catalunya. El sofriment social que això representa es molt gran. Els efectes de la crisi en determinats barris són demolidores.

Enfront d’aquesta situació, el conjunt de l’organització d’ICV ha de bolcar-se en estar al costat de la gent, de les empreses que entren en crisi, dels seus comitès d’empresa, dels sindicats. Proximitat i presència d’ICV ajudant en el que puguem a tots i totes els que estan pagant en primera persona la crisi econòmica. Aquesta ha de ser la principal tasca del partit en aquests moments.

ICV ha de demanar als socis de govern accelerar les negociacions per la revisió del programa de govern de l’Entesa per adequar-lo al nou escenari de crisi econòmica. No podem dilatar ni retardar més la revisió. Encara que no estigui tancat l’acord sobre el nou model de finançament cal accelerar les negociacions. Un nou model de finançament per a Catalunya que pren major legitimitat i justificació per la crisi.

Cal reclamar al govern de Rodríguez Zapatero una actitud més exigent amb la banca. Tot i les injeccions de diners que ha fet el govern a les entitats financeres, la liquiditat per empreses i families no està garantida, el que representa un greu obstacle per afrontar la crisi. En aquests dies, els principals bancs han presentat els seus comptes de resultats. És una immoralitat que el Banc de Santander, amb quasi un billó de les velles pessetes de beneficis, no sols s’aculli al pla de rescat financer sinó que ens anunciï que repartirà dividends en metàl·lic per als seus accionistes.

Tampoc podem acceptar que ja entrat el mes de febrer del 2009, no estigui lligat el necessari pacte social amb els sindicats per afrontar la crisi. Els sindicats haurien de ser interlocutors privilegiats del govern Zapatero en la recerca de sortides socials a la crisi.

En aquesta realitat tan difícil, condicionada per la crisi econòmica, els canvis produïts en el lideratge de CCOO amb la substitució de Fidalgo per Toxo, tenen una gran importància per les esquerres socials i polítiques. De ben segur que seguirem tenint un sindicat independent però no indiferent  de la política.

La segona gran qüestió, es l’enfortiment d’ICV. Estem enmig d’un foc creuat motivat per les nostres accions de govern que no agraden gens a determinades instàncies politiques, econòmiques i mediàtiques. Crec que la cosa anirà a més a mesura que ens acostem a les eleccions catalanes. Ho hem denunciat un cop i ja està, ara ho hem de gestionar com una variable política més a tenir en compte.

Les nostres polítiques, des del moment que afecten a interessos generen adversaris, molts d’ells força poderosos. Per això és imprescindible evitar dos grans riscos; el primer quedar aïllats, el segon quedar arraconats dins del govern.

-Aïllats. És evident que moltes de les posicions que defensa ICV no tiraran endavant sense un suport social clar i explícit. Això ens obliga ha desfermar la més ambiciosa política d’aliances, sobretot a nivell social.

-Arraconats dins del Govern. La gestió de les diferències dins del govern de la Generalitat cal fer-la amb la màxima intel·ligència. L’objectiu hauria ser el de reduir al màxim els desacords dins del govern a partir d’esgotar tots els marges de negociació possibles. El desitjat perfil que tota força política busca, caldrà trobar-lo més en les nostres propostes que no pas en les diferències amb PSC i/o ERC.

Anuncios