“El Pacte Nacional d’Infraestructures.”

El passat 12 de maig, el govern va aprovar la proposta de Pacte Nacional d’Infraestructures. El següent pas és obrir un procés de diàlegs social i polític per tal de tancar el més ampli acord. Sembla segur que CiU no el signarà vistes les seves crítiques a un text que ni tan sols havia llegit.

Arribar a aquest acord no ha estat gens senzill, ha calgut mot de temps, intel·ligència i flexibilitat per tancar-lo, ja que és en la qüestió de les infraestructures on es donen més diferències entre ICV i PSC, fet que no ha deixat de generar contradiccions. El més important, és que finalment hem estat capaços d’arribar a una entesa sobre quelcom de tan fonamental per el desenvolupament de Catalunya, com són les seves infraestructures. Acord que ha agafat descol·locats  l’oposició de dretes política i mediàtica. CiU i altres, han utilitzat durant molt temps les divergències entre PSC i nosaltres sobre les polítiques d’infraestructures, per fer oposició. S’acusava al PSC de ser presoner d’ICV i a nosaltres de paralitzar el desenvolupament del país per el nostre rebuig a determinades propostes. Amb l’acord del 12 de maig s’ha demostrat que som capaços de concertar pactes i que tenim una proposta pròpia de model al servei del desenvolupament de Catalunya, més racional i sostenible que les defensades per la dreta.

A l’hora d’afrontar la negociació PSC i ICV vàrem optar per treballar sobre la lògica d’un nou model que ens permetés superar els desacords existents sobre determinades propostes, conscients de que calia tancar un acord sobre una qüestió tan fonamental per una acció de govern coherent i compartida, com també de la importància d’aquest pacte per a la superació de la crisi i el rellançament econòmic. Fruit del diàleg hem consensuat una proposta d’infraestructures per Catalunya amb l’horitzó del 2020 que representa un nou model. Un nou model  per que marca un canvi de tendència en les polítiques d’infraestructures en 4 grans qüestions:

1r L’aposta per la mobilitat sostenible (aquest pacte es podria titular com el “pacte pel ferrocarril i el transport públic”). Per primer cop es prioritzen les infraestructures ferroviàries i de transport públic i es racionalitzen les propostes de noves xarxes viàries.

2n S’invertirà com mai a Catalunya en equipaments ambientals, d’energies renovables, infraestructures hidràuliques… El govern fa una clara opció en l’aposta per la sostenibilitat.

3r L’avenç cap a una economia de qualitat exigeix inversió en infraestructures tecnològiques que ens permetin la convergència amb Europa en TIC.

4t S’aprofita el pacte per avançar en el necessari reequilibri territorial de Catalunya.

El govern posa sobre la taula una proposta de pacte molt ambiciosa. Estem parlant d’una inversió de 100.000 milions d’euros fins el 2020. Diners i projectes jerarquitzats en dues fases; d’ara fins el 2015 i una segona 2015-2020. Ara cal obrir el diàleg amb els agents socials, econòmics, territorials i ambientals que estic convençut  seran més positius i responsables que CiU i PP.

Què passa amb el 4t cinturó? L’acord aposta per la ronda del Vallès i rebutja la proposta de Cuarto cinturón proposada per el Ministerio de Fomento que tant agrada a CiU. És cert que haurem d’acordar traçats alternatius als del Ministerio. Ja ho farem quan toqui.

Anuncios