“Eleccions Europees. Valoració dels resultats.”

L’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del passat 7 de juny es poden resumir en dos elements: alta abstenció i creixement electoral de la dreta. D’aquestes eleccions surt un Parlament Europeu menys representatiu i més dretà. Se’ns complica l’escenari europeu, tant com políticament com institucional. Tot fa pensar que Durao Barroso repetirà com a president de la Comissió i que les politiques comunitàries s’orientaran en un sentit més neoliberal.

Anem a l’inrevés dels Estats Units. Allà cau l’administració Bush i s’obre una nova etapa amb Barak Obama i a la UE surten escollits més eurodiputats de la dreta, extrema dreta i euroescèptics. La resposta a la crisi econòmica, el paper d’Europa en la propera Cimera de Copenhaguen sobre el canvi climàtic a finals d’any, el manteniment dels compromisos de la Unió amb els “Objectius del Mil·lenni per la eradicació de la pobresa” o el desenvolupament del Tractat de Lisboa -si finalment és ratificat- són, entre molts altres reptes de primer ordre, en els que caldrà donar la batalla si volem impedir una gestió conservadora i neoliberal dels mateixos. Una batalla que no pot ser només parlamentària -estem en minoria- si no de fortes mobilitzacions socials. La realitat és que estem obligats a fer més pedagogia d’Europa si volem comptar amb la gent, per fer front a les politiques de dretes en uns moments tan delicats com els que estem vivint.

Per què tanta abstenció i el triomf de la dreta en la quasi totalitat de països de la UE? Més enllà de les causes domèstiques de cada estat, crec que hi han dos extrapolaves a tota la UE. La primera és el distanciament cap a una Unió inaprehensible pel ciutadà i de la que en aquest darrer període arriben decisions polèmiques (65h, Bolkenstein…). La segona és el fracàs d’una socialdemocràcia europea sense un model propi i que aposta per un centrisme polític que l’anul·la. És simptomàtic el creixement o manteniment electoral dels grups situats a l’esquerra del socialista, com el nostre dels Vers europeus. És evident que la renúncia a l’eix dreta/esquerra ha estat letal per als socialistes.

Després d’una penosa campanya, on s’ha parlat de tot menys d’Europa, a Espanya ha guanyat el PP o millor dit ha perdut el PSOE. La crisi ha passat factura al govern Zapatero. Els resultats fan més evident que el govern del PSOE haurà de prendre partit en les seves aliances, que és com dir en l’orientació de les seves polítiques. Rodríguez Zapatero ja no té marge ni per la improvisació ni per la indefinició. Per poder aprovar els pressupostos generals de l’Estat del 2010 haurà de prendre decisions, la primera resoldre el nou sistema de finançament autonòmic.

A Catalunya, els tres partits de govern hem retrocedit uns menys i altres més. Un senyal preocupant que ens ha de fer reaccionar com a govern i com a partits. Per molt que CiU es vegi ja guanyadora, queda molt partit a jugar. Cal reaccionar i ràpid. La proposta de Saura d’obrir un període de reflexió és la més encertada. Hem de decidir entre tots quin final de legislatura volem i quin balanç de govern volem presentar.

ICV perd 1’1% de vot respecte el 2004. Ens situem en el 6’1% i amb el Raül Romeva que repeteix com eurodiputat. Comparant les municipals 03 amb les del 07, generals 04/08 i Europees 04/09 perdem al voltant d’un punt en totes elles respecte les anteriors. Lo positiu és que consolidem un terra electoral significatiu. Lo negatiu; el retrocés. Que el Raül repeteixi com eurodiputat ens col·loca en millors condicions per prendre les decisions que calguin per afrontar aquest descens i col·locar-nos en la millor situació de cara a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Anuncios