“La legislació audiovisual.”

En l’anterior legislatura, el govern Zapatero va anunciar una reforma a fons de la legislació audiovisual. Es va comprometre a presentar tres projectes de llei: la audiovisual, la de creació del Consell de l’audiovisual i la de reforma de RTVE. Al final de la legislatura 2004-2008 tan sols vàrem aprovar una llei anomenada “de medidas urgentes para el impulso de la TDT, de liberalización de la TV por cable y de fomento del pluralismo” (Malgrat el seu títol tan llarg, el més important d’aquesta llei és que va permetre la creació de la Cuatro i la Sexta) i la de reforma de la RTVE. La principal llei que havia de definir el model audiovisual espanyol i la de creació d’una autoritat independent de l’audiovisual – tipus el Consell de l’Audiovisual Català (CAC)- varen quedar aparcades.

A l’inici d’aquesta legislatura vaig preguntar al govern sobre les seves previsions legislatives en matèria audiovisual. La resposta del ministre d’Industria va ser “…se someterán al acuerdo del gobierno antes del 31 de marzo de 2009 dos propuestas legislativas. La primera, un anteproyecto de ley general audiovisual que actualizará conceptos y definiciones en linea con los importantes desarrollos tecnologicos y la realidad actual del sector….La segunda, un anteproyecto de ley de creación del consejo estatal de los medios audiovisuales…

Fins ara, res de res, excepte que s’han despenjat amb un nou projecte de llei de finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, que està fet a mida dels interessos del operadors privats. Projecte de llei que tindrà una tramitació parlamentària precipitada, habilitant el mes de juliol per a la seva aprovació al Congrés i al Senat. Tot indica que el govern ha renunciat a definir models, a regular el sector i a crear una autoritat independent audiovisual. I com amb altres moltes qüestions, està en mans dels forts interessos que hi ha en joc.

Anuncios