“Delinqüència juvenil.”

Segons les estadístiques, les xifres de delictes molt greus (els que generen alarma social) comesos per menors en els darrers anys, no han sofert variacions apreciables. El que si que ha canviat és la percepció social dels mateixos per culpa del morbós tractament d’alguns mitjans de comunicació d’aquests crims. Veient, escoltant o llegint certs mitjans, sembla que la delinqüència juvenil s’hagi desbocat, fruit de la crisi de valors de la nostra societat, de la crisi de la família, pels defectes del sistema educatiu i per la permissivitat de les lleis de menors, segons ens diuen. Les solucions que proposen s’inscriuen en les propostes populistes de més ma dura. El seu gran avalador polític és el PP.

Lo pitjor d’aquesta dinàmica és que les veus que defensen un sistema penal basat en la reinserció, tal com marca la Constitució, són cada cop menys i més fluixes.

No podem perdre aquesta batalla davant del populisme de dretes. Cal una nova pedagogia sobre la realitat de la delinqüència juvenil i el seu correcte tractament.

Recomano llegir el numero de la revista Nous Horitzons sobre seguretat i entre els molts i bons articles, el de Loïc Wacquant.

Anuncios