“Arenys de Munt.”

El millor de la consulta sobiranista del passat 13 de setembre és la seva plena normalitat, malgrat la provocació de la Falange, i amb una participació ciutadana considerable (41%, encara que 14 punts per sota que la participació en el referèndum de l’Estatut del 2006). El pitjor, la incomprensible actitud del govern central i la resolució judicial, que anul·la l’acord de l’ajuntament d’Arenys de Munt de donar suport a la consulta organitzada per diverses entitats socials.

Un 96% dels votants ha donat el seu sí a la proposta. Diferents ajuntaments han anunciat donar suport a referèndums com el d’Arenys de Munt. ERC, CDC (Unió, calla) i la CUP, han fet públic que endegaran iniciatives similars allà on puguin. Alguns mitjans de comunicació han donat una gran projecció a la consulta. Estem davant d’una onada independentista que s’estén com una taca d’oli per Catalunya? NO. L’única taca d’oli que s’estén a Catalunya, dia a dia, es l’atur. La principal preocupació de la gent corrent és la de la seva realitat quotidiana. Segur que avui preocupa a més gent l’inici del curs escolar que la independència de Catalunya.
Les forces centralistes deuen estar encantades amb aquestes iniciatives sobiranistes, i amb la imatge que simplísticament es dóna a la resta de l’estat d’una Catalunya abocada a un procés independentista. Per a ells, és mes senzill enfrontar-se a objectius irrealitzables i anhistòrics com és el de la independència -que mai tindrà aliats a la resta d’Espanya- que oposar-se al desplegament concret del nou Estatut, que sí que pot tenir els seus aliats.

Cal polemitzar amb força des de l’opció federalista amb aquestes dinàmiques sobiranistes i els seus protagonistes polítics. La condescendència o el sarcasme no ens serveixen, calen models, propostes, camins alternatius. Cal donar resposta a la gran majoria que opta, encara avui, per una opció federal a Catalunya. Perquè el que cal recordar sempre és que qui està en minoria social són els independentistes, per molt soroll que facin.

P.D. Per si érem pocs, només ens faltava el possible duet patriòtic Carretero+Laporta.

Anuncios