“Millet, rendiment de comptes i transparència.”

Tot fa pensar que la  trama Millet pot acabar barrejada en finançament de partits polítics. Més que de partits en abstracte estem parlant en concret de Convergència.Les subvencions rebudes per la fundació “Ramon Trias Fargas”, de CDC, el temps i la justícia dirà si son il·legals. El ben segur és que són immorals.

Junt amb el cas Millet, avui en mans de la justícia, apareixen dos problemes més que afecten de ple el món polític;
El primer, el paper de les administracions en el Consorci del Palau durant aquests llargs anys de saqueig continuat de les finances del Palau, per Millet i altres.
El segon, les injustificables aportacions econòmiques de diners del Palau a la fundació convergent, acompanyades de les donacions d’importants constructores i altres empreses al Palau.
Un podria pensar en un circuit que comença per la concessió de concursos o contractes a empreses per l’administració i, a canvi, aquestes fan una donació al Palau que desprès aquest transfereix a la fundació del partit, o senzillament utilitza el Palau per fer arribar diners indirectament a un partit amic dels poderosos, com ho és CiU.

Davant d’aquests fets, que entenc que provoquin malestar i indignació a la gent, crec que cal donar una resposta clara i ferma en tots els fronts que ha obert aquesta crisi. Ha arribat el moment del rendiment de comptes i la transparència.

Per a mi, les propostes a fer serien:
1r   Substituir tots els representants de les administracions públiques en els òrgans de govern del Palau. Fer-ho per l’única responsabilitat d’haver estat en òrgans de govern mentre Millet saquejava el Palau.

2n   Que el govern de la Generalitat faci públic el seu compromís de comparèixer davant el Parlament de Catalunya per donar explicacions publiques sobre aquest “affaire” i justifiqui la seva gestió. Si en el debat parlamentari apareix la necessitat d’una comissió d’investigació, proposar-la.

3r   Presentar les modificacions legislatives necessàries a Catalunya i a l’Estat per tal de prohibir les donacions anònimes i les donacions d’empreses a partits politics o a les seves fundacions. Mai no he entès com es pot justificar l’interès d’una empresa a fer donacions econòmiques a partits polítics si no és a canvi de favors posteriors.

4t   Penjar a la nostra web oficial els pressupostos d’ICV i de la Fundació Nous Horitzons, com a clar gest de transparència de que els nostres comptes no tenen res a amagar. Seria bo que tots tinguéssim “parets de vidre” amb tot el que fa referència al nostre finançament.

   Cal desnacionalitzar el debat sobre lladres i corruptes. Junt amb l’acceptació de que també aquí, a Catalunya, tenim delinqüents capaços de robar al Palau de la Música Catalana, cal reaccionar exigint responsabilitats i corregint tot allò que, en aquest cas, hem vist que ha fallat.
Afermar la nostra singularitat en la resposta ferma que donem a aquests fets.

ICV ha de ser proactiva enfront d’un escàndol de les dimensions que té el cas Millet.

Anuncios