“Clips Hipotecaris.”

Què és un clip hipotecari? És un producte financer, que bancs i caixes han ofert amb especial intensitat en els moments en els que els índexs hipotecaris estaven mes alts, per -en teoria- protegir les hipoteques de les fluctuacions dels tipus. On estan les trampes que afecten a milers i milers de ciutadans a tot l’estat.

1r les entitats financeres llancen aquest producte en uns moments en els que els índexs estan pujant, arriben al voltant del 5% (trien bé el moment) però on tenen clar (existeixen informes dels centres d’estudis de bancs i caixes) la immediatesa de les fortes caigudes de l’euribor.

2n Com funcionen? Es fixa una barrera. Si l’euribor la supera, el client rep la diferència, si no la supera, el client abona la diferència fins arribar a la barrera. On està la trampa? Que la majoria d’aquests contractes es van comercialitzar el 2008, quan ja es preveia que baixarien els tipus. Amb el resultat que els clients enganxats mai gaudiran dels beneficis delproducte, només patiran els desavantatges.
Hores d’ara, les associacions d’afectats estimen que més de 25000 persones han caigut en aquesta trampa hipotecària. Trampa hipotecària que les primeres sentències judicials ja qualifiquen el clip hipotecari com “producte quasi incomprensible pel ciutadà, amb riscos molt alts, venut amb males practiques i amb desinformació. De quina gent parlem? Doncs de gent “normal i corrent”, autònoms i pimes.

Ahir vaig preguntar en el Ple del Senat, a la vicepresidenta Salgado, l’opinió del govern sobre aquests abusos i sobre quines serien les actuacions del govern davant d’aquests fets. La resposta va ser decebedora. Per a ella i el govern tot era legal i si algú tenia alguna queixa, que anés al jutjat. Un cop més aquest govern es incapaç de plantar cara als bancs.

Per a mi, el problema i alhora el repte polític, és la indefensió dels usuaris i consumidors de bancs i caixes, i aquest assumpte dels clips hipotecaris n’és un bon exemple. S’ha produït aquesta trampa financera sense cap intervenció ni del Banc d’Espanya ni de Comissió Nacional del Mercat de Valors. El Banc d’Espanya, a qui li correspon la regulació del sector, comença a opinar a requeriment dels afectats, i ho fa de manera contradictòria sobre una mateixa qüestió. El paper del govern és encara pitjor.

Com no podia ser d’una altra manera, els afectats han anat als tribunals. Ja comencen a haver-hi sentencies favorables als usuaris.
Però cal també intervenir des de la política. Les meves propostes son tres:

1r Fer complir en el seu esperit i literalitat. L’article 19 de la llei 36/2003 que obliga a oferir instruments de cobertura del tipus d’interès no pot ser interpretat com la via lliure per col·locar productes financers d’alt risc.
2n Aprofitar la tramitació al Congrés del projecte de Llei per el que es modifica el “règim legal de la competència deslleial i de la publicitat per la defensa dels consumidors i usuaris”, per tal de prohibir per llei aquestes pràctiques.
3r Forçar la negociació per un acord just entre bancs i afectats.

Actuar, en definitiva, a favor de les víctimes d’aquests abusos de confiança. Llançar el missatge de que no sempre guanya la banca i menys amb aquestes pràctiques. Evitar una cruel paradoxa per aquests milers de persones i és la de veure com els seus impostos son utilitzats per reflotar la crisi del sistema financer, fruit en alguns casos de la mala gestió i sempre de la cobdícia, alhora que son víctimes d’aquesta nova modalitat de voracitat usurera.