“El fracàs de la Cimera de Copenhaguen.”

Els resultats de la Cimera del Clima celebrada a Copenhaguen són un gran fracàs polític. La impossibilitat d’arribar a acords concrets i vinculants sobre la reducció d’emissions, ha donat peu a una resolució final, pactada per USA, Xina, Brasil, India i Sud-àfrica, en la que la única concreció són els compromisos financers. Un acord de 5 països que ha forçat a la resta, començant per la UE, a sumar-si.

El que fa especialment greu aquest fracàs és que, en tot el que afecta al clima anem a contrarellotge. No queda massa temps si realment volem aconseguir que el 2050 no haguem superat en 2 graus la temperatura global. Per fer-ho possible és necessària una reducció de, al menys, el 80% d’emissions de gasos d’efecte hivernacle el 2050, respecte als nivells del 1990. Per això era tan important arribar a acords sobre reducció d’emissions, control i verificació, recursos per l’adaptació i que l’acord fos vinculant per tothom. No ha pogut ser en la Cimera de Copenhaguen.
Ara l’objectiu és aconseguir-ho en la propera Cimera de Mèxic el desembre del 2010.

Si volem que la Cimera de Mèxic no torni a estar protagonitzada per una administració nord-americana, molt condicionada per les resistències de la seva Càmera de Representants i Senat, i per una Xina que prioritza el seu creixement econòmic per davant de tot (USA i Xina sumen el 40% del total d’emissions), cal la més ample mobilització de l’opinió publica i un decidit protagonisme de la Unió Europea. Per això cal que la presidència espanyola de la UE col·loqui en primer pla, la preparació de la Cimera de Mèxic del clima.

Anuncios