“ Bonisme”.

Bonisme és un neologisme (no he trobat aquesta paraula en cap diccionari català ni castellà) que s’està utilitzant darrerament per criticar actituds o propostes que es podrien titllar d’ingènues o naïfs. Una definició aproximada que m’atreveixo a fer de bonisme seria la de confiança en la bondat de la condició humana i la de pensar i actuar des de la bondat.

El primer cop que vaig escoltar aquesta paraula, va ser en boca del PP per criticar Rodriguez Zapatero. Darrerament li he sentit utilitzar al president Montilla, crec que per referir-se a les nostres posicions sobre immigració.

El pensament d’esquerres es “bonista”? bonisme i realisme son compatibles? Poden ser dues de les moltes preguntes a fer-se davant d’aquest nou concepte que ens han posat com etiqueta. Crec que sí que les esquerres tenen, en primer lloc, que fonamentar el seu impuls ideal en una confiança cega amb els sentiments de les persones. Sinó, és el “apaga i vámonos”. I crec també que bonisme no és incompatible amb realisme, entenent el realisme d’esquerres no com una renúncia als seus projectes, sinó com una adequació dels objectius, ritmes i terminis d’aquests objectius per fer-los viables.

Amb tot, prefereixo el bonisme al malisme.

Anuncios