Del debat desfermat arrel de l’incendií d’Horta de Sant Joan, que va acabar amb la tràgica mort de cinc bombers de la Generalitat, en trec les següents conclusions;
S’ha acabat l’anomenat “oasi català”. Sempre s’havia dit que la política catalana tenia un to i unes formes distintes. Més respectuoses i correctes que, per exemple, les de la política espanyola. Això deuria ser abans. Aquesta legislatura, i en especial el debat sobre l’incendi, han demostrat que “l’oasi” ja no existeix. A Catalunya també s’ha imposat el “todo vale” per tal d’assolir els objectius propis, com molt bé ho demostren CiU i PP.
Una altra evidència és la descarada decantació partidista dels mitjans de comunicació. A Europa no és cap novetat, aquí tampoc. El que fa certa basarda és que alguns, ja sigui des del cinisme o la ingenuïtat, encara reivindiquin la seva rigorositat i objectivitat.
Es repeteix l’acarnissament amb ICV i els seus dos consellers, Saura i Baltasar. I no és que em queixi de les crítiques -les trobi justes o no- el que trobo malaltís són les fòbies personals d’alguns mitjans, periodistes i articulistes.La política catalana s’ha endurit, és un fet.
Queixar-se no serveix per a res. Ens haurem d’endurir nosaltres també.
Apunts d'en Jordi Guillot 