“L’incendi de L’Horta de Sant Joan.”

Del debat desfermat arrel de l’incendií d’Horta de Sant Joan, que va acabar amb la tràgica  mort de cinc bombers de la Generalitat, en trec les següents conclusions;

S’ha acabat l’anomenat “oasi català”. Sempre s’havia dit que la política catalana tenia un to i unes formes distintes. Més respectuoses i correctes que, per exemple, les de la política espanyola. Això deuria ser abans. Aquesta legislatura, i en especial el debat sobre l’incendi, han demostrat que “l’oasi” ja no existeix. A Catalunya també s’ha imposat el “todo vale” per tal d’assolir els objectius propis, com molt bé ho demostren CiU i PP.

Una altra evidència és la descarada decantació partidista dels mitjans de comunicació. A Europa no és cap novetat, aquí tampoc. El que fa certa basarda és que alguns, ja sigui des del cinisme o la ingenuïtat, encara reivindiquin la seva rigorositat i objectivitat.

Es repeteix l’acarnissament amb ICV i els seus dos consellers, Saura i Baltasar. I no és que em queixi de les crítiques -les trobi justes o no- el que trobo malaltís són les fòbies personals d’alguns mitjans, periodistes i articulistes.La política catalana s’ha endurit, és un fet.
Queixar-se no serveix per a res. Ens haurem d’endurir nosaltres també.

Anuncios