““No vull pagar peatges”, Madrid i CiU.”

Una vella reivindicació, a casa nostra, és el reclam d’autovies gratuïtes a Catalunya. Durant molts anys, a mesura que s’anaven construint autovies per tota Espanya, moltes d’elles de difícil justificació pels baixos volums de trànsit que suporten, a Catalunya s’incrementaven els kilòmetres d’autopistes de peatge, provocant un encariment dels nostres desplaçaments i un greuge comparatiu amb la resta d’Espanya.
La culpa? Resposta fàcil; del govern de l’estat. Sense treure cap responsabilitat als diferents governs socialistes o populars que han manat a Madrid, no podem ignorar una crua realitat. A Catalunya tenim tantes autopistes i tan poques autovies pel simple fet de que els titulars dels peatges són catalans: Abertis, o sigui La Caixa. I per la simple raó que la defensa dels interessos d’Abertis/Caixa ha estat sempre una prioritat de CiU. Valgui com exemple l’ampliació de les concessions fetes per Artur Mas el 2003, quan el seu govern ja estava en funcions.

Reivindicar peatges gratuïts, i més ara després de tan temps d’explotar i rendibilitzar les concessionàries les  autopistes, és legítim, però més que una reivindicació soberanista és un conflicte català. Un conflicte  amb aquells que la seva prioritat és defensar els interessos d’unes empreses per sobre dels interessos de la majoria, és a dir CiU.
Aquella CiU en tants moments decisiva en la política espanyola, mai se li va passar pel cap reivindicar autovies, només cal veure el temps que va costar fer la A-2.

 

Anuncios