La nostra oposició frontal al “decretazo” de Rodríguez Zapatero, aprovat al Congrés gràcies a l’abstenció de CiU, és ben clara. Estem en contra de que pensionistes i empleats públics paguin els costos d’unes polítiques equivocades del govern socialista. El procés de desfiscalització, dut a terme pel PP i seguit amb entusiasme pels governs del PSOE, ara es demostra que és un error. Voler mantenir un estat del benestar sense impostos vol dir dèficit públic. Si a sobre hi sumes desencerts com el taló dels 400 euros, un “pla E” sense cap criteri i els costos de l’increment de l’atur, el resultat és de col·lapse de les finances públiques. La reacció del govern de l’estat per corregir el dèficit es la típica i tòpica solució neoliberal; la retallada social.
Si bé la nostra crítica i oposició al Parlament espanyol era clara, l’interrogant era veure què faríem al govern de la Generalitat a l’hora d’aplicar el “decretazo”. Les posicions d’ICV han estat ben clares i coherents:
1r La retallada de sous dels empleats públics es fa per imperatiu legal, ja que correspon al govern central decidir els sous dels empleats públics de totes les administracions. No és una decisió del govern de la Generalitat ni de cap diputació, consell comarcal o ajuntament. Enfront de la retallada ordenada pel govern central, vàrem proposar -i ha estat acceptada- l’aprovació d’una disposició addicional, comprometent al govern de la Generalitat a que un cop passat l’ajust, fer un retorn progressiu del poder adquisitiu perdut.
2n Cap retallada social. Ni en dependència ni en les partides de solidaritat i cooperació, ni en cap prestació social que es doni per part dels departaments del govern.
3r Que en l’esforç d’ajust del dèficit també calia comprometre a les rendes més altes. I hem proposat, i s’ha acceptat, un increment del tram autonòmic de l’IRPF per les rendes més altes. Serem la primera administració que ho farà; comprometre als més rics en els sacrificis de l’ajust.
Com era d’esperar, CiU i PP han posat el crit al cel. Els que mai tremolen a l’hora de penalitzar la gent corrent, pateixen quan toca als rics. L’últim disbarat que han dit és que aquest increment que farem penalitza les classes populars. Un nou concepte que aporta Convergència a la sociologia: el de considerar les aproximadament 22.000 persones que a Catalunya tenen una base liquidable (no en els ingressos) en la seva declaració de renda per sobre els 100.000 euros, com a classes populars. Vivir para ver.
Amb aquestes mesures, segurament les més significatives i d’altres hem aconseguit gestionar des d’una sensibilitat d’esquerres el “decretazo”. El resultat pot semblar poc –potser- però serem el primer govern de l’estat i dels pocs europeus que ha aconseguit que en tot el temps que portem de crisi econòmica, faci pagar més als més rics.
Apunts d'en Jordi Guillot 